INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ
dimecres, 10 de febrer del 2010
dijous, 2 d’abril del 2009
dijous, 26 de març del 2009
En el desenvolupament del debat han existit tot tipus d’exposicions i argumentacions, aparentment contraposades, però en realitat, amb una lectura global de la majoria de les intervencions amb més punts de confluència que no de contraposició, al marge d’alguna que per les condicions imposades de realitzar-la des de un punt de contra-argumentació han tingut de forçar les argumentacions com han pogut ser :
Si la tecnología es desenvolupa independentment de la societat, on com a necessitat d'aquesta, hi trobem l'educació obligatòria, doncs no té sentit que a l'escola es posi com a assignatura obligatòria l'educació dels mitjans de comunicació.Aquests mitjans només responen a un desenvolupament tecnològic per transmetre informació, entreteniment......, Es a dir la creació dels mitjans de comunicació és purament per un fi tecnològic, per poder veure i/o llegir informació i prou.
Ha estat difícil defensar des de postures radicals unes posicions u altres, ha estat difícil desentendre’s dels valors social de la tecnologia però també ignorar el seu valor propi per millorar certs valors socials. En la practica del debat ha estat difícil mantenir colors, ja que en més d’una intervenció malgrat que a nivell pràctic eren de diferent bàndol i color no reflectia aquest sentiment quan es llegia, com ha pogut ser la intervenció de :
Cap tecnologia sorgeix en el buit, sinó en un context concret Partint d´aquesta premisa es fa evident que si la tecnologia està present en la nostra societat influirà en aquesta i que aquesta no surt del no res, com algú anomenava,sinó que algú l´ha de crear i aquesta creació anirà encaminada a la millora de la societat per l´afany de voler ser més i millor cada vegada i d´aquesta manera s´aconseguirà la millora econòmica del context en el qual s´ha aconseguit l´avanç tecnològic, negar que la tecnologia no està present a les nostres vides és erroni i pensar que no ens ha fet evolucionartambé. Per tant si ens parem a pensar és la pròpia persona qui crea tecnologia i alhora també trobem que és la pròpia persona qui la critica i això és un sense sentit, gràcies a les tecnologies s´ha aconseguit un gran avanç a la societat i és el que s´ha de tenir present.
Malgrat de ser d’un color determinat, s’han fet argumentacions que en alguns aspectes podrien pertànyer al bàndol contrari i han estat més aviat intervencions en la recerca d’un consens que no pas de un determinisme.
La meva intervenció poder no ha estat tan forçada en la argumentació com es podria esperar, però es que m’ha resultat fàcil, i en part més natural al defensar postures sociodeterministes, per mi l’esforç del debat no ha estat en les intervencions ( el contrari m’hauria pasat de tenir que defensar postures contraries) sinó en intentar entendre que cal buscar punts de confluència en contes de determinismes, ja que continuo veient la tecnologia com una possible eina segregacionista i que pot augmentar la diferencia entre classes socials.
Com argumentació gràfica presento un a-map que pretén recollir un aspecte del debat que ha quedat sense desenvolupar gaire, com ha estat la necessitat d’adaptar a l’escola l’educació dels mitjans de comunicació, una necessitat que ha de servir per ajustar-se a la realitat i no convertir l’educació en un instrument manipulable, la lectura dels mitjans de comunicació ha de ser un vehicle que ha de servir tan per entendre utilitats de tecnologies com valors socials. No podem entendre l’educació com una transmissió de coneixements que no formin part de la cultura social, no podem entendre el transmetre coneixements de tecnologia, sense transmetre els valors socials que han d’acompanyar-la.
Si la tecnología es desenvolupa independentment de la societat, on com a necessitat d'aquesta, hi trobem l'educació obligatòria, doncs no té sentit que a l'escola es posi com a assignatura obligatòria l'educació dels mitjans de comunicació.Aquests mitjans només responen a un desenvolupament tecnològic per transmetre informació, entreteniment......, Es a dir la creació dels mitjans de comunicació és purament per un fi tecnològic, per poder veure i/o llegir informació i prou.
Ha estat difícil defensar des de postures radicals unes posicions u altres, ha estat difícil desentendre’s dels valors social de la tecnologia però també ignorar el seu valor propi per millorar certs valors socials. En la practica del debat ha estat difícil mantenir colors, ja que en més d’una intervenció malgrat que a nivell pràctic eren de diferent bàndol i color no reflectia aquest sentiment quan es llegia, com ha pogut ser la intervenció de :
Cap tecnologia sorgeix en el buit, sinó en un context concret Partint d´aquesta premisa es fa evident que si la tecnologia està present en la nostra societat influirà en aquesta i que aquesta no surt del no res, com algú anomenava,sinó que algú l´ha de crear i aquesta creació anirà encaminada a la millora de la societat per l´afany de voler ser més i millor cada vegada i d´aquesta manera s´aconseguirà la millora econòmica del context en el qual s´ha aconseguit l´avanç tecnològic, negar que la tecnologia no està present a les nostres vides és erroni i pensar que no ens ha fet evolucionartambé. Per tant si ens parem a pensar és la pròpia persona qui crea tecnologia i alhora també trobem que és la pròpia persona qui la critica i això és un sense sentit, gràcies a les tecnologies s´ha aconseguit un gran avanç a la societat i és el que s´ha de tenir present.
Malgrat de ser d’un color determinat, s’han fet argumentacions que en alguns aspectes podrien pertànyer al bàndol contrari i han estat més aviat intervencions en la recerca d’un consens que no pas de un determinisme.
La meva intervenció poder no ha estat tan forçada en la argumentació com es podria esperar, però es que m’ha resultat fàcil, i en part més natural al defensar postures sociodeterministes, per mi l’esforç del debat no ha estat en les intervencions ( el contrari m’hauria pasat de tenir que defensar postures contraries) sinó en intentar entendre que cal buscar punts de confluència en contes de determinismes, ja que continuo veient la tecnologia com una possible eina segregacionista i que pot augmentar la diferencia entre classes socials.
Com argumentació gràfica presento un a-map que pretén recollir un aspecte del debat que ha quedat sense desenvolupar gaire, com ha estat la necessitat d’adaptar a l’escola l’educació dels mitjans de comunicació, una necessitat que ha de servir per ajustar-se a la realitat i no convertir l’educació en un instrument manipulable, la lectura dels mitjans de comunicació ha de ser un vehicle que ha de servir tan per entendre utilitats de tecnologies com valors socials. No podem entendre l’educació com una transmissió de coneixements que no formin part de la cultura social, no podem entendre el transmetre coneixements de tecnologia, sense transmetre els valors socials que han d’acompanyar-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
